Las raíces del romanticismo
Isaiah Berlin
Taurus

Aquest és un dels llibres que no ens cansem mai de recomanar.
“Lo compré porque me interesaba el tema pero sin saber exactamente lo que estaba comprando. Es como si uno se mete en una iglesia, para refugiarse de un imprevisto chaparrón, y luego descubre que es de Borromini. La iglesia, no el chaparrón.”
Així descriu Alessandro Baricco a Una cierta idea de mundo (per cert, també molt recomanable) el llibre d’Isaiah Berlin i hem de dir que compartim aquestes paraules.
Les conferències de Berlin tracen la història del romanticisme des de la reacció a l’esperit de la il·lustració fins als nostres dies. Desmitifica algunes concepcions del moviment alhora que mostra la palla en l’ull propi, de manera subtil provoca profundes reflexions.
Barreja d’idees i sentiments en els quals avui encara –conscient o inconscientment- argumentem en tota mena de tertúlies. Divulgatiu, amè i comprensible; és l’art de l’autor, reconegut com un dels millors historiadors de les idees.
Aquest és un dels llibres que no ens cansem mai de recomanar.
La plaga blanca
Ada Klein Fortuny
L’altra

Pot ser la creació literària un antídot davant la malaltia entesa com a avantsala de la pròpia mort?
Pot ser la creació literària un antídot davant la malaltia entesa com a avantsala de la pròpia mort?
L’Ada Klein ens regala un llibre breu però intens alhora, polifònic i d’estructura peculiar. Construït a partir d’un collage on temporalitat i simultanietat queden ben definits, es barregen diferents situacions i autors. Justament és el lector qui ha d’encaixar les peces en aquest relat.
Ho escriu i descriu algú que no només es dedica a investigar malalties infeccioses, sinó que també s’interessa per les vides de personatges que les han patit. Fent servir aquesta fórmula l’autora ens convida a acompanyar a autors de la talla de Salvat-Papasseit, Mansfield, Kafka, Éluard, Orwell i Txèkhov, durant un periple vital marcat per la tirania de la tuberculosi, la que fou malaltia literària per excel·lència.
Així doncs… pot una malaltia condicionar o originar processos de creació?
Elogio de la fragilidad
Gustavo Martín Garzo
Galaxia Gutenberg

Allò que diem una autèntica delícia.
Allò que diem una autèntica delícia.
Martín Garzo ens regala quaranta – petits i fràgils- assaigs on, amb prosa fluida i delicada, lliure de transicions, rescloses i jerarquies, ens convida a descobrir els tresors amagats al cor de tota obra d’art i comprovar com l’aparent fragilitat de l’emoció estètica és en realitat l’arma més poderosa amb què podem lluitar contra el temps i la mort.
Poemes mai oblidats, quadres viscuts, novel·les a les que sempre es torna o pel·lícules recordades teixeixen el fil d’Ariadna amb què l’escriptor val·lisoletà ens convida a travessar sense por a perdre’ns i amb un somriure als llavis el fosc laberint de la mediocritat material i moral que –volen- ens envolti. Sens dubte, amb llibres com aquest ho tindran més difícil.
Creiem que això hauria d’agradar a tothom, no? En tot cas, a nosaltres ens agrada….
Ignot
Manuel Baixauli
Periscopi

Un llibre original i engrescador amb un complex sistema nerviós que manté una temperatura seductora i addictiva durant tota la lectura.
No podem estar-nos de recomanar l’obra guanyadora del Premi Llibreter d’enguany.
Amb un estil i mirada molt personal, un argument original i trencador i una estructura tan complexa com juganera, Baixuali sap com mantenir-nos intrigats. I ho fa amb una narració plena de cops d’efecte subtils on no falten passadissos i trampes que comuniquen diversos temps i espais. Ombres de Kafka, ressonàncies de Schultz…
Els protagonistes (perduts, inadaptats, errants, solitaris i… genials?) busquen –cadascú a la seva manera- sense trobar i és aquesta cerca la que ens engresca i ens planteja dubtes constants. Qui significa ser un geni? És possible encara ser-ho? Qui o que decideix, al final, atorgar el do o la consideració social per ser-hi considerat? El lector haurà de jutjar….
Un llibre original i engrescador amb un complex sistema nerviós que manté una temperatura seductora i addictiva durant tota la lectura.
Mares i fills
Theodor Kallifatides
Galaxia Gutenberg

Llegir a Kallifatides és com estar sobre una vella barca de fusta, al mig de la mar calmada, mirant l’horitzó; no demanar res, sense expectatives i deixar-se dur per les plàcides corrents…
Als lectors que s’apropen a la llibreria els expliquem que quan vàrem llegir l’última frase del llibre Una altra vida, encara/Otra vida por vivir se’ns va posar la pell de gallina.
Arran d’aquest llibre Kallifatides recuperà la seva llengua materna, el grec. I és justament aquest retorn el que fa molt especial el llibre que proposem.
A Mares i fills, traduïda al català (Montserrat Camps) i al castellà (Selma Ancira) l’autor relata una visita a la seva mare a Grècia i fa un recorregut per la història familiar. L’argument és ben senzill: no hi trobem sotracs, ni grans accions i els records i pensaments van fluint. L’autor dibuixa amb pinzellades suaus i fermes el paisatge de la seva genealogia matisant el text amb colors, olors i sentits. És una narració reflexiva i emocionant (en el sentit més bell de la paraula)
Llegir a Kallifatides és com estar sobre una vella barca de fusta, al mig de la mar calmada, mirant l’horitzó; no demanar res, sense expectatives i deixar-se dur per les plàcides corrents…
“Això és el que vol dir tenir una mare. Sempre portes a dintre un començament”
Un verdor terrible
Benjamín Labatut
Anagrama

Abran bien la mente, tengan confianza y dejen que este grupo de genios apasionados y forzosamente solitarios les conduzcan de la mano hasta El Límite
Sensaciones fuertes: mientras se lee este inclasificable libro recién
publicado por Anagrama, uno siente como si estuviera recorriendo esa
frontera tan raramente intuida por el común de los mortales, que separa
-o que nuestros hábitos y creencias se empeñan desde hace milenos en separar- el orden del caos, lo inteligible de lo ininteligible.
¿Frontera o apariencia? ¿delirio o realidad?
¿mística? ¿ciencia?
En cualquier caso, podría decirse que cada frase forma parte de un cable
que pende sobre el abismo en cuyo fondo palpita una espantosa y
maravillosa paradoja: es precisamente la razón más fría, más pura, más
absoluta la que ha acabado por llevarnos al dominio -sin costuras ni
formas- de lo irracional.
En fin, es este un libro -una fresca novedad, una inesperada sorpresa- que,
como todo lo fáustico, resulta seductor y peligroso al mismo tiempo.
¿Biografías de grandes hombres? ¿simples y libres semblanzas de ciertos
científicos y matemáticos? ¿pura ficción literaria?
¡Pero que más dará! Uno diría que Benjamín Labatut ha hecho lo que le ha dado la
gana, limitándose a brindarnos la posibilidad
de rondar e intuir lo prohibido, lo imposible. Y a fe que lo ha
conseguido.
Así que abran bien la mente, tengan confianza y dejen que este grupo de
genios apasionados y forzosamente solitarios les conduzcan de la mano
hasta El Límite (de lo filosófico, de lo moral, de lo físico, de lo
matemático….de lo humano)
Un pirata contra el capital
Steven Johnson
Editorial Turner

Dones i homes al llarg de la història han desafiat algunes lleis buscant justícia, igualtat i llibertat i amb les seves accions, han estat capaços de provocar onades imprevistes.
“Este acontecimiento, remoto y aislado en el océano índico,
fue el desencadenante involuntario del cambio más importante
sufrido en la economía mundial hasta nuestros días: el nacimiento del capitalismo”
He aquí el último regalo de la exquisita Editorial Turner:
Un pirata contra el capital.
Ha sido Steven Johnson, célebre divulgador estadounidense
-digamos que científico, pero mucho más- con una destacable obra
publicada en estos lares quien ha escrito -con el vigor narrativo de la
mejor novela de aventuras- este tan documentado como
divertido libro donde Historia (con mayúsculas), economía, política, –
historia de la piratería (con…¿minúsculas?),
y hasta física pura y dura se entrelazan de forma estupenda.
Mezcla, por cierto, muy similar a la que reyes, corsarios y empresarios -capitalistas, claro-
protagonizaron al compartir un mismo mar e idéntica voluntad o…codicia a finales del siglo XVII (es decir, con la nueva modernidad asomando ya
algo más que el hocico desde la oscura madriguera del tiempo)
En fin, tal y como sucede con todos los libros que valen la pena,
intrépidas y salvajes preguntas e ideas se lanzan al abordaje de las mentes una vez finalizada su lectura (o viaje)
Mr Johnson, un verdadero placer para la inteligencia….
***************
Mentre llegia la ressenya que el David ha fet de Un pirata contra el capital de Steven Johnson ha aparegut un borinot (he pensat que podia ser l’ànima d’Every que, d’alguna manera, es troba per tot arreu!) Fins fa ben poc no coneixíem prou bé les lleis de l’aerodinàmica i donaven com un fet totalment extraordinari aquest insecte pogués volar (segons aquestes lleis el seu vol era impossible)
Dones i homes al llarg de la història han desafiat algunes lleis buscant justícia, igualtat i llibertat i amb les seves accions, han estat capaços de provocar onades imprevistes.
Després d’una apassionant lectura, amb tots els ingredients d’una gran novel·la d’aventures, sense ser-ho, ha quedat una petita gran reflexió.