Ens ha agradat

Máquinas filosóficas

Dardo Scavino

Anagrama

Guanyador del premi Anagrama d’assaig de 2018 amb l’excel·lent El sueño de los mártires, el filòsof argentí Dardo Scavino torna a publicar un nou assaig.
Seguint amb la seva metodologia i lluny d’establir conclusions, teories o anticipar-se al futur, l’autor ens proposa una mena d’història filosòfica de la relació home-màquina (incloent-hi les màquines humanes) a partir del concepte de cibernètica i analitzant els problemes, conjectures i hipotètiques solucions que ha suposat aquesta relació al llarg de l’esdevenir humà.

El pensador argentí deixa ben clar que seran, com en tota bona obra filosòfica, els lectors els qui continuïn amb la investigació a partir de les seves pròpies reflexions.
Intel·ligència artificial, treball, llibertat, esclavatge, màquina i societat, són, entre d’altres, termes que apareixeran relacionant-se i complementant-se al llarg de l’obra. Aquests conceptes, al costat de les figures d’Aristòtil, Marx, Hobbes, Norbert Weiner i altres grans noms i corrents de la història del pensament filosòfic, així com d’obres literàries tan inquietants com El Golem, seran els fils que formaran un excitant tapís en el qual es dibuixen els arguments que proposa l’assaig.

Amb un estil àgil i clar (encara que no són pocs els fragments que exigeixen concentració al lector) i concisió de cirurgià Scavino ens enfronta a un dels temes més espinosos i inquietants de la història del pensament el qual sembla que durant aquest principi del segle XXI estigui cobrant especial rellevància.

Cal destacar el prodigiós capítol que apareix en la meitat del llibre, ” Brevísima acotación sobre los mecanismos naturales “. Tan sols per la informació que conté i la reflexió que suggereix en ell, ja valdria la pena llegir l’assaig d’Scavino.

Econofakes

Juan Torres López

Deusto

Sabia vostè que, originalment, Alfred Nobel mai va concebre una cosa
semblant Premi Nobel d’Economia i que van ser més aviat els bancs –en el seu profit-
els qui ho “van inventar”? És fals que l’envelliment de la població comporti la desaparició de les
pensions públiques?  És cert que per a crear ocupació cal abaixar salaris?

Econokafes, necessari i perspicaç llibre del Catedràtic d’Economia Aplicada en la Universitat
de Sevilla, professor Juan Torres López, ens proposa examinar 10 mantras neoliberals –d’ús
quotidià, acceptats com a veritats absolutes després d’anys i anys de
bombardeig en els mitjans, grapejats de manera descarada pels
de sempre- amb l’objectiu de ser desmentits.

I és que la finalitat d’aquesta desconstrucció és alliberar-nos de les pesades
cadenes que aquesta visió esbiaixada de l’economia, creada explicita i astutament per barruts, genera  la por, la inseguretat i la  insolidaritat necessàries perquè les coses continuïn igual.

Va ser un dels nostres autors preferits, l’hel·lenista Pedro Olalla qui ens va recomanar de manera entusiasta aquesta guia pràctica, senzilla i assequible per a comprendre el món en
què vivim o el fictici món en què ens volen fer viure. És a dir, aquell que volen que creguem que és l’únic possible.

Un breu assaig tant assequible com necessari.

A l’ombra d’Amazon / Estados Unidos de Amazon

Alec MacGillis

Edicions del Periscopi/Península

Després de 10 anys d’investigació i viatges per una bona part dels Estats Units, Alec MacGillis ens presenta un magnífic treball periodístic on reflexa quines són les repercussions polítiques, econòmiques i socials de certs models empresarials.

Concretament, l’autor centra la seva mirada en Amazon, el gran paradigma d’una descarada manera de fer negocis que pretenent fer-se amb el monopoli del comerç mundial provoca uns efectes a les societats que poden arribar a ser dramàtics.

L’autor entrevista treballadors, empresaris, comerciants i polítics, i va desgranant les crues conseqüències que ha provocat la implantació d’aquestes empreses en diferents zones del país:  des de salaris miserables i falta de drets sindicals fins a l’obligada fugida de les persones de les seves ciutats provocant una gradual deshumanització comunitària.

Paraules com gentrificació, abús -tant energètic com de poder- esclavatge o xantatge, ens colpegen i angoixen al llarg de la lectura del llibre.
Estem convençuts que aquesta obra és un avís a navegants, una advertència de com aquests grans monstres expandeixen les seves xarxes i practiquen una mena de pesca d’arrossegament que va deixant cada cop més malmès el teixit social que tant ha costat assolir.

Zuleijá abre los ojos

Guzel Yájina

Traducció de Jorge Ferrer

Acantilado

Proposem una història d’aquelles que ressonen a dins molt i molt de temps després d’haver-les acabades. Novel·la versàtil i molt ben estructurada, d’inici sembla un relat costumista, però, a mesura que anem avançant en la lectura, descobrim que acaba convertint-se en una autèntica epopeia col·lectiva i humana: la de l’expropiació i les deportacions que, al llarg dels primers temps de l’URSS, varen viure molts pobles.

Amb una prosa terriblement viva i magnífiques descripcions, Guzel Yájina aconsegueix endinsar-nos en les diferents situacions i paisatges en què es desenvolupa la trama, fins a fer-nos sentir un més dels protagonistes de la novel·la.

La màgia del llibre rau en la meravellosa capacitat de l’autora per encaixar la mirada de Zuleijá amb la nostra. Així, la narració va creixent, canviant com el cabal d’un torrent que acaba transformant-se en un gran riu.

La novel·la, com la vida, no deixa de canviar i, d’aquesta manera, durant la lectura, assistirem al naixement dels primers gulags i a la lluita de l’home enfront de la natura, al mateix temps que la protagonista va fent-se gran en tots els sentits de l’expressió. Serà, doncs, Zuleijá qui porti la gran part del pes argumental de la narració, però no ho farà sola: l’acompanyaran tota mena d’inoblidables personatges que representaran diferents arquetips històrics i exemplificaran les ambigüitats i contradiccions socials d’aquella època terrible.

Els ous fatídics

Mikhaïl Bulgàkov

Traducció de Jaume Creus

Comanegra

Gràcies a la gran traducció de Jaume Creus i a l’edició de Comanegra podem llegir per primera vegada en català aquesta petita meravella de Mikhaïl Bulgàkov –prèvia a la seva gran obra “El mestre i Margarita”– que es va publicar per primera vegada entrats els anys vint del segle passat (i que, paradoxalment, gairebé podríem llegir com de “rabiosa actualitat”).

Al llarg de la lectura vivim una sèrie d’episodis angoixants emmarcats en un nou i inquietant món que està naixent. Els experiments –no només científics sinó també socials– contra els quals Bulgàkov ens volia advertir estan a l’ordre del dia. Evidentment, amb aquesta crítica punyent, l’autor es va guanyar l’enemistat –amb totes les funestes conseqüències que això comportava– d’una bona part dels mandataris soviètics de l’època.

La trama, a mig camí entre el surrealisme i la ciència-ficció, se centra en la història del professor Pèrsikov, que descobreix un estrany raig que provoca que els ous de les gallines fertilitzin amb una rapidesa inaudita.

A partir d’aquí, el relat es converteix en una gran excusa per fer una crítica contundent a l’actualitat que l’envolta i, parodiant buròcrates i ineptes, s’avança a les contradiccions i mancances d’un sistema que l’autor ja preveu per a un futur immediat.

Divertida, càustica i visionaria; molt recomanable.

Cinco inviernos

Olga Merino

Alfaguara

Diari íntim? Crònica? Llibre de viatges? Reportatge? No tenim la reposta. El que sí que podem afirmar és que, més enllà d’etiquetes, “Cinco inviernos” ens sembla una lectura excel·lent.

El llibre està construït a partir de dues seqüències o tempos. Per una banda, en el primer (present), trobem el testimoni d’una Olga Merino ja consolidada fent una revisió del seu diari de joventut on –vint anys abans i immersa en un escenari tan complex com imprevisible– recorda les seves inquietuds i dubtes per aconseguir ser escriptora. I és que el procés creatiu, de vegades, es pot convertir en un enemic íntim.

En el segon pla, la narració relata, des de l’experiència d’una jove periodista, els primers temps d’una Rússia que comença a expulsar-se la pols que encara dura de la descomposició de l’antiga URSS. Veiem com amb el gir del sistema arriben canvis i novetats i, sovint, aquestes es materialitzen en noves mancances.

Podem conèixer ben de prop com eren les vides dels habitants de la nova Rússia, quines eren les seves prioritats i com s’acostumaven a un dia a dia ple de carències de tota mena.

L’autora, impregnada de literatura russa, hi fa una declaració d’amor incondicional alhora que mostra la seva vulnerabilitat i les seves pors davant un futur i unes expectatives incertes.

Ruta d’escapada

Philippe Sands

Traducció de Ricard Vela

Anagrama

Fascinant narració contextualitzada en una de les èpoques més convulses del segle XX. Philippe Sands, qui ja ens va atrapar amb “Calle Este-Oeste”, construeix aquesta història de manera original i interessant. A partir d’un magistral i exhaustiu treball de documentació, la novel·la narra les peripècies d’Alfred Reinhardt, alt càrrec de les SS i arquetip de la infame trajectòria de molts nazis.

S’ha escrit molt sobre el nazisme i els seus protagonistes, però molt poques vegades han pres tant de pes i rellevància els testimonis dels descendents d’aquests monstres, els quals, amb diferents perspectives i valoracions, ens convidaran a aprofundir en qüestions com el perdó, la moral, la fidelitat, l’odi i la capacitat de supervivència. En altres paraules: en la condició humana.

Aquest llibre es pot llegir com una biografia, un llibre d’història o com rigorós periodisme d’investigació, També com una vibrant novel·la d’espionatge. Sigui com sigui, “Ruta d’escapada” us farà gaudir de tots aquests gèneres. Si haguéssim de trobar-li un però, pensem que hauria estat més adequat deixar el títol original: “The ratline”.

La historia d’en Shuggie Bain

Douglas Stuart

Traducció de Núria Busquet

Edicions de 1984

Douglas Stuart, guanyador del Premi Booker 2020, ens presenta un llibre agredolç, a mig camí entre les novel·les de Charles Dickens i les pel·lícules de Ken Loach, on ens ofereix un retrat costumista i amarg de les capes més desfavorides del Glasgow dels anys 80, durant el dur mandat de Margaret Thatcher.

Desànim i desesperació, però també resistència i dignitat, són les flames visibles de l’eterna foguera que és la lluita per la vida en un món implacable i primari de perdedors i famílies desestructurades, sacsejades per l’atur endèmic, l’alcoholisme i la malaltia.

L’eix de la narració es construeix principalment a partir de la relació d’en Shuggie amb la seva mare -l’altra gran protagonista del llibre- i amb el seu entorn social i familiar.

Shuggie, un nen abandonat però també un supervivent, s’adapta al món de manera intuïtiva, sense un tutor o mestre que l’ensenyi a viure. Les seves úniques armes són la ingenuïtat, una intel·ligència natural, una delicada sensibilitat i, molt important, un amor incondicional i infinit cap a la seva guapa i dissortada mare. Aquest amor és el que provoca que, malgrat tot, acabem l’última pàgina del llibre amb un somriure lluminós i dolç d’esperança.

El fondo de la botella

Georges Simenon 

Traducció de Caridad Martínez

Anagrama & Acantilado

Celebrem la col·laboració de les editorials Acantilado i Anagrama, que recuperen l’obra d’un dels grans escriptors del segle XX. Per a l’ocasió hem escollit “El fondo de la botella”, relat amb traces de novel·la la negra i ambientat a la frontera dels Estats Units amb Mèxic.

Aparentment -com gairebé sempre succeeix amb Simenon- sembla que es tracti d’un relat senzill, però en realitat és una història profunda que tracta de manera magistral el tema de les sempre complicades relacions familiars.

En aquest cas es tracta de la relació entre dos germans a qui el temps, el caràcter i les peripècies vitals sembla haver separat per sempre. L’aparició sobtada del germà petit ho canviarà tot i farà replantejar els valors i la visió del món de cadascun. El passat, amb el seu poder infinit, sempre torna i pot canviar les coses.

Resulta meravellós com el gran Simenon, a partir d’uns personatges més aviat grisos i de vides avorrides (al relat no hi trobem pràcticament acció), sap crear, utilitzant un llenguatge directe i uns diàlegs austers, una atmosfera densa i inquietant, i profunditza com ningú dins la psicologia profunda dels personatges.

Grand Hotel Europa

Ilja Leonard Pfeijffer

Acantilado

Aquest és un llibre molt divertit, escrit amb gràcia i lleuger com una ploma. El responsable és el narrador, un ésser sempre encantador i amable tant en el tracte amb el lector com en les diverses situacions i conjuntures (no sempre agradables) a les que s’enfronta durant tota la narració.

Al llarg de més de 600 planes les històries no afluixen, no decauen en cap moment. Però això no vol dir que el tema de fons de la novel·la sigui banal, perquè estem parlant d’Europa i del seu paper en el món actual. En aquest sentit el narrador és taxatiu: “Tiene que ser una declaración de amor a Europa por todo lo que fue […] Va a ser un libro muy triste sobre el fin de una cultura”

Aquest, però no és l’únic tema que hi trobarem  doncs també hi  apareixen qüestions com la gestió del turisme de masses, l’estat de l’art en l’actualitat i sobretot, la irrupció d’uns nous amos del món capaços de comprar  el veritable i últim tresor que queda a Europa (el seu passat) provocant una mena de tràgica “deseuropeitzacio” d’Europa.
Una galeria de personatges excèntrics, els constants canvis de localització, una fina ironia i els magistrals diàlegs que tenyeixen l’obra, són les bastides que sustenten aquesta complexa i rodona narració.
No obstant això, el veritable cor que fa palpitar la novel·la és El Grand Hotel Europa, un no-lloc amb ressonàncies oníriques que potser no és més que la metàfora d’aquest intangible esperit europeu, que malgrat la seva tortuosa història i les circumstàncies actuals, conserva grans dosis de l’esperança i llum amb  les que es va fundar i que es resisteix a desaparèixer.

Humanitat / Dignos de ser humanos

Rutger Bregman

Anagrama

La  tesi del nou assaig de Rutger Bregman es basa en el fet que l’esser humà és bo per naturalesa! Excel·lent manera de començar, oi?

Ho aconsegueix enfrontat dues visions clàssiques de l’home tan antagòniques com la de Hobbes i Rousseau, prenent partit, amb matisos,  per la segona.

El constant  i demolidor degoteig d’exemples d’actuals iniciatives trencadores en  el camp de la política, la pedagogia, l’economia o fins i tot de la gestió de centres penitenciaris fa que la sensació inicial  d’estar llegint l’obra d’un autor ingenu vagi variant, primer amb sorpresa i després amb cert convenciment, perquè a mesura que llegim la seva tesi va  esdevenint  més sòlida del que imaginàvem.

 I és que no totes les històries han estat correctament explicades  ni totes les versions s’han tingut en compte.  Per exemple, l’autor revisa  alguns dels cèlebres experiments  en el camp de la psicologia social que han marcat la nostra imatge de l’ésser humà  i els dóna una nova interpretació aportant-ne noves proves que obliguen el lector a revisar vells estereotips i clixés.

L’estil de l’autor és divulgatiu i dinàmic, fregant  en alguns fragments una estructura similar a la d’una narració d’intriga.

Aprender a ser salvajes. 
Cómo las culturas animales crían familias, crean belleza y consiguen la paz.

Carl Safina

Galaxia Gutenberg

Carl Safina ens torna a apropar a la natura servint-se un cop més del seu estil divulgatiu i planer, sense perdre la profunditat del que vol comunicar.
En aquest llibre ho fa acompanyant a tres investigadors sobre el terreny: des d’un vaixell en aigües tropicals, fins als boscos d’Uganda passant per la selva sud-americana, perquè és aquí on l’autor defensa l’estudi de la natura, des del seu lloc.
El llibre està estructurat en tres blocs: el primer estudia els catxalots, el segon se centra en els guacamais vermells i per acabar visita a un grup de ximpanzés.
Carl Safina ens convida a conèixer diferents espècies descobrint-nos com interactuen entre elles i quines són les seves costums alhora que deixa anar reflexions contundents que ens obligaran a plantejar-nos quin és el paper dels humans en el món i sobretot quin tipus de relació hem d’establir amb la resta d’éssers vius com a bons veïns del mateix planeta.

Tienes que mirar

Anna Starobinets

Impedimenta

No resulta senzill trobar un llibre on en poques planes hi hagi espai per a tantes i tan profundes qüestions com ho són l’avortament, la qualitat de la sanitat pública, les execrables condemnes morals sentenciades des de les xarxes o el paper dels homes en temes tradicionalment associats a les dones.

L’autora, que havia cultivat amb èxit el relat de terror, ara ho fa sobre la seva vivència. Allò que diem “la realitat supera la ficció” aquí queda contundentment imprès.

El títol, “Tienes que mirar”, és la lliçó més important del llibre; un mandat a respirar fondo i, amb valentia, mirar de cara”el pitjor”. L’horror existeix i el tenim just davant nostre, formant part de la vida. Per molt que evitem veure’l, hi és. Hem de mirar, és gairebé un mandat ètic, per, de la manera que sigui, continuar.

Starobines presenta un relat terrible i preciós sense caure mai en el melodrama ni l’autocompassió, un viatge de la vida a la mort i d’aquesta, però, a la resurrecció.

El fuego de la libertad: la salvación de la filosofía en tiempos de oscuridad

Wolfran Eilenberger

Editorial Taurus

De nou Wolfran Eilenberger ens trasllada a una època que deixarà empremta en els anys futurs.

Com ja va fer de la mà de Heidegger, Cassirer, Wittgenstein i Benjamin, ara l’autor ens proposa un viatge a la dècada de 1933 a 1943 a través de tres figures clau del pensament contemporani: Hannah Arendt, Simone Weil, Simone de Beauvoir i Ayn Rand.

Europa s’estava convertint en un infern; a la Unió Soviètica costava respirar i es posava en marxa un nou estat, el d’Israel. Semblava que l’única escapatòria era viatjar als Estats Units.

En aquest context, aquestes dones buscaven noves fórmules de llibertat, i és d’això del que tracta el llibre, de la llibertat. Cada autora representa una perspectiva diferent de la paraula: social, existencial, política i individual.

A través dels seus escrits, diaris i actes, l’autor recrea els moments determinants en què les quatre dones apuntalen la manera de pensar i viure que caracteritzarà les seves obres i que tindrà un pes definitiu en el pensament contemporani.

L’estil del llibre és fascinant, molt divulgatiu, aclaridor i, alhora, cosa que agraïm, sap posar-te en les pells de les protagonistes i fer-te les preguntes que elles es feien i, perquè no, trobar les seves pròpies respostes.

La pantera de les neus

Sylvain Tesson

Angle Editorial /Taurus

Syvain Tesson, viatger incansable, ens convida a anar fins al Tibet acompanyant Vicent Munier, un fotògraf peculiar especialitzat a capturar imatges d’animals en perill d’extinció i que entén la vida com a acte de llibertat.

L’objectiu de l’expedició és capturar imatges de la pantera de les neus, espècie de les que queden pocs exemplars i que és extremadament esquiva.

La narració dibuixa, amb tons suaus, paisatges recòndits i inaccessibles on mana la bellesa de l’entorn i les reflexions sobre el ritme de vida actual, cada com més lluny de la contemplació i l’espera.

Aquest és un d’aquells llibres dels quals diem per a “tota mena de lectors” perquè barreja narrativa de viatge, ecologia, filosofia, testimoni… És a dir, podem llegir-lo des de moltes perspectives, però segur que ens deixarà grans imatges i reflexions.

Las raíces del romanticismo

Isaiah Berlin

Taurus

“Lo compré porque me interesaba el tema pero sin saber exactamente lo que estaba comprando. Es como si uno se mete en una iglesia, para refugiarse de un imprevisto chaparrón, y luego descubre que es de Borromini. La iglesia, no el chaparrón.”

Així descriu Alessandro Baricco a Una cierta idea de mundo (per cert, també molt recomanable) el llibre d’Isaiah Berlin i hem de dir que compartim aquestes paraules.

Les conferències de Berlin tracen la història del romanticisme des de la reacció a l’esperit de la il·lustració fins als nostres dies. Desmitifica algunes concepcions del moviment alhora que mostra la palla en l’ull propi, de manera subtil provoca profundes reflexions.

Barreja d’idees i sentiments en els quals avui encara –conscient o inconscientment- argumentem en tota mena de tertúlies. Divulgatiu, amè i comprensible;  és l’art de l’autor, reconegut com un dels millors historiadors de les idees.

Aquest és un dels llibres que no ens cansem mai de recomanar.

La plaga blanca

Ada Klein Fortuny

L’altra

Pot ser la creació literària un antídot davant la malaltia entesa com a avantsala  de la pròpia mort?

L’Ada Klein ens regala un llibre breu però intens alhora, polifònic i d’estructura peculiar. Construït a partir d’un  collage on temporalitat i simultanietat queden ben definits, es barregen  diferents situacions i autors. Justament és el lector qui ha d’encaixar les peces en aquest  relat.

Ho escriu i descriu algú que no només es dedica a investigar malalties infeccioses, sinó que també s’interessa per les vides de personatges que les han patit. Fent servir  aquesta fórmula  l’autora ens convida a acompanyar a autors de la talla de Salvat-Papasseit, Mansfield, Kafka, Éluard, Orwell i Txèkhov, durant un periple vital marcat per la tirania de la tuberculosi, la que fou malaltia literària per excel·lència.

Així doncs…  pot una malaltia condicionar o originar processos de creació?

Elogio de la fragilidad

Gustavo Martín Garzo

Galaxia Gutenberg

Allò que diem una autèntica delícia.

Martín Garzo ens regala quaranta – petits i fràgils- assaigs on, amb prosa fluida i delicada, lliure de transicions, rescloses i jerarquies, ens convida a descobrir els tresors amagats al cor de tota obra d’art i comprovar com l’aparent fragilitat  de l’emoció estètica és en realitat l’arma més poderosa amb què podem lluitar contra el temps i la mort.

 Poemes mai oblidats, quadres viscuts, novel·les a les que sempre es torna  o pel·lícules recordades teixeixen el fil d’Ariadna amb què l’escriptor val·lisoletà  ens convida a travessar sense por a perdre’ns i amb un somriure als llavis el fosc laberint de la mediocritat material i moral que –volen- ens envolti. Sens dubte, amb llibres com aquest ho tindran més difícil.  

Creiem que això hauria d’agradar a tothom, no? En tot cas, a nosaltres ens agrada….

Ignot

Manuel Baixauli 

Periscopi

No podem estar-nos de recomanar l’obra guanyadora del Premi Llibreter d’enguany.

Amb un estil i mirada molt personal, un argument original i trencador i una estructura tan complexa com juganera, Baixuali sap com mantenir-nos intrigats. I ho fa amb una narració plena de cops d’efecte subtils on no  falten passadissos i trampes que comuniquen diversos temps i espais. Ombres de Kafka, ressonàncies de Schultz…

Els protagonistes (perduts, inadaptats, errants, solitaris i… genials?) busquen –cadascú a la seva manera- sense trobar i és aquesta cerca la que ens engresca i ens planteja dubtes constants. Qui significa ser un geni? És possible encara ser-ho? Qui o que decideix, al final, atorgar el do o la consideració social per ser-hi considerat? El lector haurà de jutjar….

Un llibre original i engrescador amb un complex sistema nerviós que manté una temperatura seductora i addictiva durant tota la lectura.

Mares i fills

 Theodor Kallifatides 

Galaxia Gutenberg

Als lectors que s’apropen a la llibreria els expliquem que quan vàrem llegir l’última frase del llibre Una altra vida, encara/Otra vida por vivir se’ns va posar la pell de gallina.

Arran d’aquest llibre Kallifatides recuperà la seva llengua materna, el grec. I és justament aquest retorn el que fa molt especial el llibre que proposem.

A Mares i fills, traduïda al català (Montserrat Camps) i al castellà (Selma Ancira) l’autor relata una visita a la seva mare a Grècia i fa un recorregut per la història familiar. L’argument és ben senzill: no hi trobem sotracs, ni grans accions i els records i pensaments van fluint. L’autor dibuixa amb pinzellades suaus i fermes el paisatge de la seva genealogia matisant el text amb colors, olors i sentits. És una narració reflexiva i emocionant (en el sentit més bell de la paraula)

Llegir a Kallifatides és com estar sobre una vella barca de fusta, al mig de la mar calmada, mirant l’horitzó; no demanar res, sense expectatives i deixar-se dur per les plàcides corrents…

“Això és el que vol dir tenir una mare. Sempre portes a dintre un començament”

Un verdor terrible

Benjamín Labatut

Anagrama

Sensaciones fuertes: mientras se lee este inclasificable libro recién
publicado por Anagrama, uno siente como si estuviera recorriendo esa
frontera tan raramente intuida por el común de los mortales, que separa
-o que nuestros hábitos y creencias se empeñan desde hace milenos en separar- el orden del caos, lo inteligible de lo ininteligible.
¿Frontera o apariencia? ¿delirio o realidad?
¿mística? ¿ciencia?
En cualquier caso, podría decirse que cada frase forma parte de un cable
que pende sobre el abismo en cuyo fondo palpita una espantosa y
maravillosa paradoja: es precisamente la razón más fría, más pura, más
absoluta la que ha acabado por llevarnos al dominio -sin costuras ni
formas- de lo irracional.
En fin, es este un libro -una fresca novedad, una inesperada sorpresa- que,
como todo lo fáustico, resulta seductor y peligroso al mismo tiempo.
¿Biografías de grandes hombres? ¿simples y libres semblanzas de ciertos
científicos y matemáticos? ¿pura ficción literaria?
¡Pero que más dará! Uno diría que Benjamín Labatut ha hecho lo que le ha dado la
gana, limitándose a brindarnos la posibilidad
de rondar e intuir lo prohibido, lo imposible. Y a fe que lo ha
conseguido.
Así que abran bien la mente, tengan confianza y dejen que este grupo de
genios apasionados y forzosamente solitarios les conduzcan de la mano
hasta El Límite (de lo filosófico, de lo moral, de lo físico, de lo
matemático….de lo humano)

Un pirata contra el capital

Steven Johnson

Editorial Turner

“Este acontecimiento, remoto y aislado en el océano índico,
fue el desencadenante involuntario del cambio más importante

sufrido en la economía mundial hasta nuestros días: el nacimiento del capitalismo”

He aquí el último regalo de la exquisita Editorial Turner:
Un  pirata contra el capital.
 Ha sido Steven Johnson, célebre divulgador estadounidense
-digamos que científico, pero mucho más- con una destacable obra
publicada en estos lares quien ha escrito -con el vigor narrativo de la
mejor novela de aventuras- este tan documentado como
 divertido libro donde Historia (con mayúsculas), economía, política, –
  historia de la piratería  (con…¿minúsculas?),
  y hasta física pura y dura se entrelazan de forma estupenda.
Mezcla, por cierto, muy similar a la que reyes, corsarios y empresarios -capitalistas, claro-
protagonizaron al compartir un mismo mar  e idéntica voluntad o…codicia a finales del siglo XVII (es decir, con la nueva modernidad asomando ya
algo más que el hocico desde la oscura madriguera del tiempo)
En fin, tal y como sucede con todos los libros que valen la pena,
intrépidas y salvajes preguntas e ideas se lanzan al abordaje de las mentes una vez finalizada su lectura (o viaje)

Mr Johnson, un verdadero placer para la inteligencia….

***************

Mentre llegia la  ressenya que el David ha fet de Un pirata contra el capital de Steven Johnson ha aparegut un borinot (he pensat que podia ser  l’ànima d’Every que, d’alguna manera, es troba per tot arreu!) Fins fa ben poc no coneixíem  prou bé les lleis de l’aerodinàmica i donaven com un fet totalment extraordinari aquest insecte pogués volar (segons aquestes lleis el seu vol era impossible) 

Dones i homes al llarg de la història han desafiat algunes lleis buscant justícia, igualtat i llibertat i amb les seves accions, han estat capaços de provocar onades imprevistes.

Després d’una apassionant lectura, amb tots els ingredients d’una gran novel·la d’aventures, sense ser-ho, ha quedat una petita gran reflexió.